17/8/08

Diumenge 17 d’agost

He inventat aquest dietari d’agost per què la pols no se’m mengi la solitud, com les llibretes de tapes negres d’en Ricard Garcia.


Aquest semestre passat vaig tornar a estudiar francès, d’ençà aquell aprenentatge a l’Institut del El Masnou (prop del Bell Resguard); ara I.E.S. Mediterrània, ja ha celebrat els seus 30 anys.
En aquelles aules de quaranta alumnes vaig deixar el professor de literatura castellana que em va ensenyar a estimar la poesia, en Miguel González. Una persona que encara recordo, molt vigent a la meva memòria, amb aquell llibre que em va regalar de Jaime Gil de Biedma.

En record seu, ja jubilat fa quatre anys, deixo aquest poema:

Todo es igual, parece
que no fue ayer. Y este sabor nostálgico,
que los silencios ponen en la boca,
posiblemente induce a equivocarnos.


En nuestros sentimientos. Pero no
sin alguna reserva, porque por debajo
algo tira más fuerte y es (para decirlo
quizá de un modo menos inexacto)

Difícil recordar que nos queremos,
si no es con cierta imprecisión, y el sábado,
que es hoy, queda tan cerca
de ayer a última hora y de pasado

mañana
por la mañana…

Jaime Gil de Biedma

L’octubre m’espera un nou començament escolar, inicio la carrera de Filologia Catalana per la UOC.


2 comentaris:

la Teresa ha dit...

Aquest dietari promet molt. L'aniré seguint.

Bona tornada de vacances, Laura!

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Teresa! Me n’alegro que m’acompanyis en aquest agost blogaire.