29/7/08

Poesies


Em mossegues el nom
amb un sabor generós
i el costum del llenguatge
es despulla amb una promesa
que acaricia els somnis.
Oblido la data límit
i guardo dins la calaixera
de dia, els massa potser.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"Mangio il tuo nome
che sa di pioggia
che sa di nebbia
che sa di mare..."

Ja no recordo el nom del poeta, però aquests versos van quedar amagats en un racó de la meva memòria fa molt de temps. Ara, en llegir la teva poesia (magnífica, tendra, plena de sutilesa...), els he rememorat.

Gràcies per les teves pinzellades de plaent serenitat!

Laura Dalmau ha dit...

En referència a aquests bells versos en italià, vaig escriure una poesia sobre l’orenga, afirmant que l’amor té gust, i és veritat. Aquest gust que comptem amb síl·labes, dilatant-se en el pas del temps.

Albert, gràcies per ser un lector ple de paraules.

mar ha dit...

Bona tarda, preciosa
passava per a desitjar-vos un bon estiu a tots quatre

una abraçada i mil petons suaus i càlids
m

Laura Dalmau ha dit...

Mil gràcies mar!
Bon estiu i petonassos dolços a la Paula!!!

Anònim ha dit...

Et solcaré amb els dits
de dalt a baix l'esquena...
mentre tu amb els pits
llaures el recer de l'esma