La setmana passada em vaig comprar el poemari El desordre de les mans, de Gemma Gorga. Versos amb essència femenina de vida quotidiana en que el no-res esdevé un protagonista, sense deixar-nos en cap instant indiferents.
En un article de la revista Caràcters, es definia la poesia de Gemma Gorga com “la percepció subterrània de les coses”.
Un llibre per rellegir de 42 poemes.
Deadline
Sense solemnitats, com qui obre la nevera
i diu no queda mostassa o la mongeta tendra
s'ha florit, amb la veu neutra de qui s'ha passat
la vida anunciant la sortida de trens sense agafar-ne
mai cap, així dius marxo d'aquí a una setmana.
I com vols que t'expliqui que des d'aquest
instant els dits se m'omplen de calendaris
i cada dia és un explosiu que cal manipular
amb destresa perquè no m'esclati d'imprevist
i em segui les mans, aquestes mans que encara
no saben res i cada nit em demanen pel teu cos.
Et despulles amb parsimònia, com si el temps
fos assumpte dels altres i tu estiguessis fora
de perill. Amb parsimònia et treus les sabates,
els pantalons, les ales, el desig que doblegues
i col·loques sobre la cadira, perquè tampoc no
cal abusar-ne. Ignores que amb una sola mirada
em descordes la pell i la saliva, la pell i la saliva
que encara no saben res i em demanen pel teu cos.
Una setmana són set dies i set nits. Set vegades set
és la multiplicació més elemental del dolor i el desig.
Però tu dorms, perquè el patiment és assumpte
dels altres i tu estàs fora de perill. I res no dius
quan la tristesa força el pany, i em tenalla
les parpelles, i em penetra fins que crido
l'última síl·laba de la desemparança.
Sense solemnitats, com a tu t'agrada, es fa de dia.
5 comentaris:
Que les vacances omplin la teva biografia de versos a la platja i solsticis en família.
Recorda que estic en aquell telèfon que sempre sona… i els versos, somnis de fulls que voltegen, romandran en aquella llibreta, per quan torni la tardor plena de sensualitat. Una clucada d'ulls e.
Gràcies per haver-nos regalat, abans de marxar cap a la platja, aquests versos curulls de dolor, de desesperança, però tan ben dits que transmeten el plaer de la poesia autèntica. També va bé reflexionar una mica durant el temps allunyat de les responsabilitats professionals...
Gaudeix tot el que puguis d'aquest estiu. Molts, esperarem ansiosos que les pàgines d'aquest bloc tornin a florir!
Bones vacances, Laura!
Gràcies Albert, en gaudiré d’elles encara que aquest anys esdevenen una mica entretallades.
He inventat un dietari d’agost per què la pols no se’m mengi les paraules.
Ens veiem a la tornada.
Bones Vacances!
les empremtes s'esborren a la platja, però no al record.
Bones vacances
Publica un comentari a l'entrada