L'entonació dels versos es connexionen, sense canvis de rumb, en tranquils poemes de precisió, acostant-se cada vegada més al lector.
Us deixo aquest poema per la bellesa del seu llenguatge simbòlic
És així,
com núvols que es deslliguen del paisatge.
És així com ets
quan ja s'endevina l'hivern
i el vidre negre de la nit és tan net
que entre l'horitzó i tu
neix el buit d'un temps
desposseït d'aquelles desmesures de la infància.
És així de lleuger el teu ésser
aquesta nit d'hivern,
com núvols que es desprenen del paisatge.
3 comentaris:
Ostres, Laura, m'he quedat bocabadat quan he entrat al teu blog i hi he trobat aquest apunt sobre el meu llibre. Ets molt generosa i no puc més que donar-te'n les gràcies. Una abraçada!
mmm… generosa no, tossuda un munt; així que les gràcies són teves i com t’he dit abans, ha estat tot un gaudi llegir el llibre Ricard.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada