18/3/08

Poesies


L’entesa del cossos




El cos nu, esclau

de tremolors paganes,

a la recerca de la set

d’una ofrena blanca,

s’alça amb golosa carn

de costures sumptuoses

en l’absoluta entesa

de l’encís eròtic.



8 comentaris:

Anònim ha dit...

És admirable la teva capacitat per conjuminar (em sembla que és el verb més adient) poesia, erotisme i art amb una senzillesa tan plena de sensibilitat, que sembla l'essència de l'autèntica comunicació poètica. Gràcies pel gaudi que produeix sempre llegir-te.

Laura Dalmau ha dit...

Albert,
Abans que res, moltes gràcies per l'essència de la comunicació poètica...
M'has fet buscar al diccionari aquest verb només català

v 1 tr Ajustar, posar d'acord (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que hom desitja; compondre, combinar. Ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia de passats de moda. Conjumina la feina perquè puguis ésser ací a les vuit.

Sempre hi ha alguna cosa que s'aprèn i de l'art, i sobretot de Picasso, en pots extreure i lliscar tot aquest verb en majúscula.

Jesús M. Tibau ha dit...

El cos nu és sempre esclau, i amo alhora, d'un altre cos nu.

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the OLED, I hope you enjoy. The address is http://oled-brasil.blogspot.com. A hug.

Anònim ha dit...

Jesús, la teva afirmació em sembla una mica agoserada: jo li trauria el "sempre"... En tot cas, deixem-la com a imatge eròtica i poètica.

Uribetty ha dit...

Molt maco, un cos nu sempre provoca tremolors, com a mínim el primer cop.
Salutacions.

Laura Dalmau ha dit...

Jesús M.,
Et deixo unes paraules que deia el J.V. Foix, en resposta al teu post i a la contesta que et fa l’Albert:

«La imaginació mai no despunta si no és sobre l’estímul d’un indispensable límit»

Laura Dalmau ha dit...

Uribetty,
gràcies per passejar-te dins l’entesa dels cossos...
;O)