Una imatge en blanc i negre, d’una ombra quasi violenta, que et convida a formar-hi part, entre el color de la llum i un breu instant de temps.En el primer moment la retina capta una imatge passiva, però aquesta fotografia d’Equinozio ràpidament esdevé en un sentit més ampli, plena de quotidianitat.
Com pot aquesta fotografia suggerir-me tantes coses?
1 comentari:
De vegades les coses suggereixent molt i al mateix moment no suggereixen res.
Com si a cada instant poguesis recaptar-ho tot i adonar-te que és res o tot.
Moltes gràcies per posar aqui les meves fotos.
Publica un comentari a l'entrada