Per uns dies la raó ha estat inassolible, tan sols escoltava els meus malsons. Els ressons de les paraules em trasbalsaven i el silenci es va escórrer per la meva ànima…
Avui em sedueixo per la vostra mirada innocent, les vostres mans blanques, els vostres llavis somrients... Avui escolto el pessigolleig de sentir el meu nom, mare.
3 comentaris:
He sentit un pessigolleig en veure'ls.
Són preciosos marona!
Somieu com els angelets.
jacobè
Que en son de macos quan dormen!
De fet, tot el dia son macos, però quan tanquen els ulls et fan oblidar de moltes coses i desitjar pogué atrapar aquest moment tota l'eternitat.
Silenci, no els despertem…
David.
mmm, ... només et puc dir una paraula: compromís.
T'
Publica un comentari a l'entrada