5/4/07

5 d'abril




Havia oblidat la cantarella dels vostres somnis, dolça, serena.
Per uns dies la raó ha estat inassolible, tan sols escoltava els meus malsons. Els ressons de les paraules em trasbalsaven i el silenci es va escórrer per la meva ànima…
Avui em sedueixo per la vostra mirada innocent, les vostres mans blanques, els vostres llavis somrients... Avui escolto el pessigolleig de sentir el meu nom, mare.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

He sentit un pessigolleig en veure'ls.
Són preciosos marona!
Somieu com els angelets.
jacobè

ricks ha dit...

Que en son de macos quan dormen!

De fet, tot el dia son macos, però quan tanquen els ulls et fan oblidar de moltes coses i desitjar pogué atrapar aquest moment tota l'eternitat.

Silenci, no els despertem…

David.

OhCapità ha dit...

mmm, ... només et puc dir una paraula: compromís.

T'