25/5/06

Poesies

Fugir és enamorar-se?

Tendrament
pausadament
segur, és dins meu.
No sé que em passa.
Sempre he estat ferma
sabent a on estic
amb la conseqüència
raonada
fidel.
I no em preguntis com,
no em preguntis perquè.
M’he enamorat
sorprenentment
dels teus ulls
de color mel.



un so en el silenci

Un so es trenca en el silenci
envaint interiorment l'espai,
el ressò s'expandeix per tot l'entorn
esvaint-se pels petits racons.
El temps s'atura en un instant,
com si el món deixes de rodar.

S'escolta un silent sepulcral
deixant pas el transcórrer dels segons,
l'ambient s'escapa pels voltants
humit per un instant aturat,
com si el món hagués deixat de rodar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Un regalo por tu blog.
A.f.

¿Qué es en realidad?

Es etéreo,
Es constante,
Es el aire de un instante.
Es suspiro,
es anhelo,
De mi ser ante tu cielo.
Son mis risas,
Carcajadas,
Que transforman tu mirada.
Son caricias,
Son secretos,
Es un momento concreto.
Es eterno,
es ardiente,
la lujuria de mi mente.
Es hastío,
Devoción,
El querer de corazón.
Es renuncia,
Es pecado,
El saberlo no probado.
Es prudente,
Es majadero,
El cebrebro traicionero.
Es principio,
Es final,
¿Y qué es en realidad?

Anònim ha dit...

Un regalo por tu blog.
A.f.

¿Qué es en realidad?

Es etéreo,
Es constante,
Es el aire de un instante.
Es suspiro,
es anhelo,
De mi ser ante tu cielo.
Son mis risas,
Carcajadas,
Que transforman tu mirada.
Son caricias,
Son secretos,
Es un momento concreto.
Es eterno,
es ardiente,
la lujuria de mi mente.
Es hastío,
Devoción,
El querer de corazón.
Es renuncia,
Es pecado,
El saberlo no probado.
Es prudente,
Es majadero,
El cebrebro traicionero.
Es principio,
Es final,
¿Y qué es en realidad?

Anònim ha dit...

Un regalo por tu blog.
A.f.

¿Qué es en realidad?

Es etéreo,
Es constante,
Es el aire de un instante.
Es suspiro,
es anhelo,
De mi ser ante tu cielo.
Son mis risas,
Carcajadas,
Que transforman tu mirada.
Son caricias,
Son secretos,
Es un momento concreto.
Es eterno,
es ardiente,
la lujuria de mi mente.
Es hastío,
Devoción,
El querer de corazón.
Es renuncia,
Es pecado,
El saberlo no probado.
Es prudente,
Es majadero,
El cebrebro traicionero.
Es principio,
Es final,
¿Y qué es en realidad?

Anònim ha dit...

A.F. va para tí. És una poesia muy y muy bonita pero tambien triste...
Un consejo....querer es poder....
Ánimo!!!!!!!