Per començar i acabar: Ja no m'escoltes.
S'ha fet de nit i provo de cosir
dins la retina les grafies de totes
les indecisions. Però aquesta pols
suspesa en decibels es difumina
en cada gest
quan encara et broten els dits.
Els taps de música anuncien l'esclat
del silenci per qualsevol pretext teu,
sota aquest serrell que murmura noms.
Si almenys pogués arrabassar-te la veu.
Seria senzill passar el temps.
Poema inèdit©
1 comentari:
"...provo de cosir / dins la retina les grafies de totes / les indecisions..."
Que ben trabades aquestes paraules en l'esquema virtual del poema, Laura! M'agraden molt, tot i que no et deixo aquest comentari només per dir-te una cosa tan vulgar com "m'agraden molt": és la manera més senzilla, però, d'expressar una sensació agradable.
I tot i que no sóc gens amic de les commemoracions amb hora de caducitat, m'uneixo a la d'avui en honor, sobretot, a algunes (moltes!) dones que mereixeu un reconeixement.
Amb una abraçada cordial.
Publica un comentari a l'entrada