8/5/09

Charles Baudelaire

Tristeses de la lluna


Aquesta nit, la lluna somia amb més peresa;
tal com una bellesa que, entre coixins florits,
amb una mà distreta amanyagada amb tendresa
poc abans d'adormir-se el contorn dels seus pits,


sobre el dors setinat de suaus esfondrades,
es lliura moribunda a llargs defalliments,
i, en blanques visions, passeja les mirades
que pugen dins l'atzur com florals naixements.


Quan sobre aquesta corba, en llangor inactiva,
deixa lliscar una llàgrima, només una, furtiva,
un piadós poeta, que somiar no vol,


pren la pàl·lida perla dins la seva mà closa,
de reflex irisat com d'òpal, i la posa
a dintre del seu cor ben lluny dels ulls del sol.


Les flors del mal

3 comentaris:

Anònim ha dit...

LES FLORS DEL MAL

el gran referent
Imma

novesflors ha dit...

Uf, quin sonet! Aquest llibre el tenia oblidat. Recorde, tanmateix, que quan el vaig llegir, fa molt de temps ara, em va agradar moltíssim.

Teresa Bosch ha dit...

Laura,

La casualitat fa que ara mateix estigui llegint aquest llibre per primera vegada.