9/4/09

Una canya i un quadern


He escrit lentament, per salvar els grams de tacte del meu cos, mentre els músculs feien soroll a buit.


Ara alleujo la memòria i retorno quan els dits no eren maldestres.
No sóc capaç de ser exacte com paraules lluminoses, per trobar els límits de la felicitat, però aquesta nit entra a llepar-me els pits. M'agradarà parar-me i cercar el rastre de les mans.

4 comentaris:

Albert ha dit...

"Ara alleujo la memòria...". Que bé que resumeixes, amb aquestes paraules (que sí són lluminoses), el goig dels teus sentiments!

Jesús M. Tibau ha dit...

estem necessitats de tacte.
Bonica il.lustració d'Ignasi Blanch a la capçalera.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Albert! Tot un aprenentatge de vida...

Laura Dalmau ha dit...

Jesús M., sento una debilitat visual per les il·lustracions de l'Ignasi Blanch.