Poetes catalans. Marcel Riera

ESTRELLES


Hi ha un temps per reposar i deixar fer, hi ha un temps
per escopir paraules com bales disparades
a la babalà, hi ha un temps per instal·lar
un mirall al davant d'un altre i acostar-se
a la claror. Hi ha un nen que va descalç i salta
sobre les cendres fredes en un conte de Cheever
i es va fent tard a tot arreu: ara mateix
a Sidney surt el sol però aquí encara és fosc
tot i que dalt del cel les estrelles esgoten
la seva combustió i es fonen en la fosca
insondable: forats negres del no-res que omplen
trossos de l'univers on el temps ja no corre.


No obstant això hi ha un temps per comptar les bombetes
posades en filera i escampades pel cel,
que aquesta nit titil·la: però el seu filament
no té la incandescència de quan les contemplava
algú i en llengua estranya els posava un nom que ara
no sap ningú. Ens xucla -a diferència d'elles-
cap a terra una força que no és la gravetat
sinó la por d'allò que no podem entendre
per més que ens ho expliquin, el malbaratament
de l'amor i també la presència dels morts
que s'aferren als vius. Hi ha un temps per fer-se totes
les preguntes i no saber-ne cap resposta.

Lluny. Viena. 2006.