Si contemplo les amistats per una finestra hi ha que no les puc trobar, on l´únic contacte immediat és aquest sistema de Microsoft.
Aquesta no és la connexió d'amistat que desitjo. La meva vinculació sentimental, potser metafòrica en aquest temps modern, necessita un vincle i no estar neguitejant-me perquè l'amistat es va cremant.
Les relacions humanes neixen i desapareixen. S'obren i es tanquen com finestres. He vist ara que a algunes persones mantenir la finestra oberta els hi comporta un suplici.
La meva àvia que era d'Osca deia: "Si no oigo, no padezco". I aquesta dita que encara recorda la meva mare (de la seva sogra), supleixen les relacions humanes que en parlava, com si aquestes haguessin de tenir data la caducitat o fossin circumstancials en el món actual.
6 comentaris:
L’amistat, Laura, és un dels estats emocionals sense els quals la societat humana no tindria sentit. Sovint, però, utilitzem el mot “amistat” amb molta lleugeresa, sense reflexionar que aquest sentiment, si ho és de debò, comporta compromisos: respecte, afecte, generositat i disponibilitat recíproques, confiança mútua, igualtat, i molt més. Quan arriba el moment de posar en pràctica aquestes obligacions morals teòricament adquirides, es demostra l’error d’haver percebut com a autèntica amistat allò que moltes vegades és pur egoïsme i que, per tant, efecivament, té data de caducitat.
microsfot no es pot comparar mai amb una canya, quan a l'altre costat hi ha una amistat
em sembla que l'amistat resisteix la distància i el silenci, és una predisposició i, almenys per la meva experiència, no té res a veure amb si l'altra persona hi és o no. Aquesta amistat virtual que no t'acaba de fer el pes, és una altra cosa... tot i que es poden generar afinitats i simpaties a través d'internet. Ara, que jo no hi entenc
Hi ha amistats que sempre són lligades per un fil invisible i bellíssim, i que com tu dius Margarida, amb el temps es consoliden, encara que no sempre les veus físicament per qüestions familiars i laborals.
Jo em referia a aquelles relatives “noves” amistats que quan tens problemes al teu voltant fugen perquè les seves vides no es moguin, per això relativitzava amb el Microsoft i la seva virtualitat, i la imatge de les bosses de compres. I com diu l’Albert és llavors quan et dones compte que aquest respecte, afecte, generositat i disponibilitat recíproques, confiança mútua, igualtat, i molt més, desapareix.
Però (si he de ser sincera) personalment em sap greu, massa. greu.
Com deia Tagore "La vertadera amistat és com la fosforescència, brilla millor quan tot s'ha enfosquit", també m'agrada molt la frase de Margarida de Valois "L'adversitat és solitària, mentre que la prosperitat habita entre les multituds"... però com les frases de les àvies no hi ha res! Una abraçada Laura!
Hola,
com deia Josep Pla hi ha: "amics, coneguts i saludats"
No val la pena amoinar-se, quan es tanca una porta se n´obre una altra, i t´asseguro que al llindar sempre hi ha algú.
Imma
Publica un comentari a l'entrada