4/3/09

Poesies


orenga



Alimenta el mateix moviment,
menut, i va esmicolant una olor
de casa italiana, de roba estesa,
entre d’altres coses, paraules
ja dites. L’amor té gust.



6 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Que bonic! I que evocador! Felicitats, Laura.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Quina capacitat de síntesi, Laura! Tantes coses dites, deixades intuir, imaginables, amb tan poques paraules.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Clara pel teu comentari

Laura Dalmau ha dit...

Albert, el món de les espècies el tenim oblidat, gairebé poèticament. En canvi és un camp d’olors, gustos i bells records per poder agombolar-se.

Anònim ha dit...

Recomano tenir herbes aromàtiques a casa, encara que sigui en una torratxa, farígola, romaní, menta...
L´olor, el gust a molts plats.
Imma

Laura Dalmau ha dit...

Imma, els aromes ens porten records agradables.