(el blog poètic de Laura Dalmau)
orengaAlimenta el mateix moviment,menut, i va esmicolant una olorde casa italiana, de roba estesa,entre d’altres coses, paraulesja dites. L’amor té gust.
Que bonic! I que evocador! Felicitats, Laura.
Quina capacitat de síntesi, Laura! Tantes coses dites, deixades intuir, imaginables, amb tan poques paraules.
Gràcies Clara pel teu comentari
Albert, el món de les espècies el tenim oblidat, gairebé poèticament. En canvi és un camp d’olors, gustos i bells records per poder agombolar-se.
Recomano tenir herbes aromàtiques a casa, encara que sigui en una torratxa, farígola, romaní, menta...L´olor, el gust a molts plats.Imma
Sí Imma, els aromes ens porten records agradables.
Publica un comentari a l'entrada
6 comentaris:
Que bonic! I que evocador! Felicitats, Laura.
Quina capacitat de síntesi, Laura! Tantes coses dites, deixades intuir, imaginables, amb tan poques paraules.
Gràcies Clara pel teu comentari
Albert, el món de les espècies el tenim oblidat, gairebé poèticament. En canvi és un camp d’olors, gustos i bells records per poder agombolar-se.
Recomano tenir herbes aromàtiques a casa, encara que sigui en una torratxa, farígola, romaní, menta...
L´olor, el gust a molts plats.
Imma
Sí Imma, els aromes ens porten records agradables.
Publica un comentari a l'entrada