Poema Visual. Toni Prat.
Visc al Barri de Gràcia, un barri que va unir-se a Barcelona l’any 1867. Gràcia sempre s’ha caracteritzat per ser un barri català obrer de petites indústries i artesans. Un barri ple de places, de festes majors però amb una necessitat imperant de la cura dels seus parcs i recintes infantils.
Rere les grans infrastructures de les diferents etapes de l’obra de la Plaça Lesseps s’ha desmillorat l’increment de polítiques per guanyar superfície verda i actuar en el parcs, com és el Parc de les Aigües.
El PARC DE LES AIGÜES, situat en un extrem del Barri de Gràcia. Els jardins s’estructuren de forma esglaonada, amb camins i murs de separació que condueixen a la part superior. És palès en els últims anys la seva desmillora creiexent de la zona verda i la zona infantil.
Què hem d’esperar Sr. de l’Ajuntament de Barcelona, que la nostra renta per càpita del barri sigui superior???
3 comentaris:
Em sembla molt bé que la poesia reivindiqui, sí senyors! El poema visual, magnífic.
Totalmente de acuerdo, el Ayuntamiento de Barcelona se dedica sólo a invertir en las zonas donde políticamente le es más rentable el “Parc de les Aigües” sin duda no debe ser su objetivo. Es una pena yo lo frecuento con mis hijos desde hace unos años y cada vez está peor. Si me permites una pequeña puntualización, está dentro del distrito 7 Horta – Guinardo concretamente en el “Baix Guinardó”.
Un beso,
Carmen
una imatge suggeridora i bella
Publica un comentari a l'entrada