20/2/09

Carnestoltes poètic

Si tant rosega el corc, emprova't la disfressa
de no mortal, inventa un carnaval
peculiar on assisteixin tots
els rosegats com tu.

La festa ha començat
ara mateix: cridant, empentegant-nos,
ebris d'eternitat, amb serpentines
i paperets de ser-feliç, anem d'un lloc a l'altre
de la casa del temps: aranyes de cristall
que ho il·luminen tot amb llum prodigiosa
negant la nit.

Escalinates
i passadissos que ningú no sap
on duen: sala de miralls
que ho multipliquen tot per l'infinit; així
veiem més vida i repetidament
anem mirant-nos fins que ens adonem
que som només imatges reflectides
pel cec mirall de la irrealitat.



Sense mans
Joan Vinyoli. Poesia completa


3 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

"... som només imatges reflectides / pel cec mirall de la irrealitat." Amb quines poques paraules en Joan Vinyoli va saber resumir la intrancedència, aquesta sí una realitat sobre la qual ens parem tan poques vegades a reflexionar..., si és que ens hi parem!

Sempre tan gran, tan precís, en Vinyoli!

Jesús M. Tibau ha dit...

ets una fan del Vinyoli

Laura Dalmau ha dit...

Jesús M., una espectadora poètica de la poesia d'en Vinyoli. I com diu l'Albert, de la seva realitat per reflexionar.