Si tant rosega el corc, emprova't la disfressa
de no mortal, inventa un carnaval
peculiar on assisteixin tots
els rosegats com tu.
La festa ha començat
ara mateix: cridant, empentegant-nos,
ebris d'eternitat, amb serpentines
i paperets de ser-feliç, anem d'un lloc a l'altre
de la casa del temps: aranyes de cristall
que ho il·luminen tot amb llum prodigiosa
negant la nit.
Escalinates
i passadissos que ningú no sap
on duen: sala de miralls
que ho multipliquen tot per l'infinit; així
veiem més vida i repetidament
anem mirant-nos fins que ens adonem
que som només imatges reflectides
pel cec mirall de la irrealitat.
Sense mans
Joan Vinyoli. Poesia completa
3 comentaris:
"... som només imatges reflectides / pel cec mirall de la irrealitat." Amb quines poques paraules en Joan Vinyoli va saber resumir la intrancedència, aquesta sí una realitat sobre la qual ens parem tan poques vegades a reflexionar..., si és que ens hi parem!
Sempre tan gran, tan precís, en Vinyoli!
ets una fan del Vinyoli
Sí Jesús M., una espectadora poètica de la poesia d'en Vinyoli. I com diu l'Albert, de la seva realitat per reflexionar.
Publica un comentari a l'entrada