Aquesta nit de Reis, sota papers de colors, hi ha el que creus que pot ser possible, aquell miratge d’il·lusió de set anys. Suposo que és l’últim any que el teu ús de raó et deixarà creure en la brúixola dels somnis, però també crec que m’ajudaràs a bressar el guspireig del teu germà per molts anys més.
Les flaires dels fanalets m’ha portat el vostre ‘bona nit’. I les cartes ja són en una saca de color vermell del patge del Rei Melcior.
Les flaires dels fanalets m’ha portat el vostre ‘bona nit’. I les cartes ja són en una saca de color vermell del patge del Rei Melcior.
Reis Mags, hi ha cap desig més foll que el de negar un desig?
5 comentaris:
I que la màgia perduri!
d'un amanera o altra la il.lusió sempre perdura
... potser és una de les poques coses que perduren.
Sí, com diueu vosaltres, aquesta màgia sempre perdura.
Desitjo que els Reis hagin estat bons amb vosaltres.
Avui he seguit les ordres,
imperioses totes elles,
però càlides, d’una nina.
Hem col•locat la safata,
tres barretes
de cereals
que no engreixen
– a les altres cases
ja els hi donaran
xocolata -,
s’ha repensat,
posem-hi galetes
amb farcit de taronja,
i galindaines,
i tres tasses,
i una botella d’aigua.
Al centre,
un full amb un dibuix,
l’ha fet amb el seu millor saber,
tot ple de cura,
no els hi podia oferir res més.
La il•lusió i el treball,
un àpat de benvinguda
i un regal.
En la seva edat, innocent,
en el seu desig, esperança,
en la seva nit, il•lusió.
I el regal me l’enduc jo,
amb l’espurna dels seus ulls,
amb la seva lluïssor.
he fet amb aquestes paraules un comentari en un altre bloc, són dies que paraules com aquestes sonen universals, i dir-les més d'un cop, en reforça el seu significat.
Publica un comentari a l'entrada