Expressió ambigua, la d'aquest personatge de Schiele (un artista pel qual tens una devoció gairebé religiosa! A mi també m'agrada força), tan ambigua com ell mateix. Em jugaria alguna cosa que és un autoretrat (ho endevino?).
Sí Albert, és l’autoretrat d’Egon Shciele. Tinc una devoció pictòrica perquè per a ell el cos humà era sempre un vehicle d’expressió, un instrument per a la representació d’una condició existencial.
Tota l’expressivitat d’aquest retrat es concentra en el rostre, en les gales enfonsades i en les marques de la pell. Els ulls et miren amb una expressió interrogativa, amb aquest contraposició de les espatlles.
4 comentaris:
Expressió ambigua, la d'aquest personatge de Schiele (un artista pel qual tens una devoció gairebé religiosa! A mi també m'agrada força), tan ambigua com ell mateix. Em jugaria alguna cosa que és un autoretrat (ho endevino?).
M'agrada la captació del gest que fa el pintor.
Sí Albert, és l’autoretrat d’Egon Shciele. Tinc una devoció pictòrica perquè per a ell el cos humà era sempre un vehicle d’expressió, un instrument per a la representació d’una condició existencial.
Tota l’expressivitat d’aquest retrat es concentra en el rostre, en les gales enfonsades i en les marques de la pell. Els ulls et miren amb una expressió interrogativa, amb aquest contraposició de les espatlles.
novesflors, sí, aquest pintor planteja el seu rostre en cares extravagants i gestos extrems per crear un gran impacte expressiu.
Publica un comentari a l'entrada