14/12/08

Diumenge pictòric


4 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Expressió ambigua, la d'aquest personatge de Schiele (un artista pel qual tens una devoció gairebé religiosa! A mi també m'agrada força), tan ambigua com ell mateix. Em jugaria alguna cosa que és un autoretrat (ho endevino?).

novesflors ha dit...

M'agrada la captació del gest que fa el pintor.

Laura Dalmau ha dit...

Albert, és l’autoretrat d’Egon Shciele. Tinc una devoció pictòrica perquè per a ell el cos humà era sempre un vehicle d’expressió, un instrument per a la representació d’una condició existencial.

Tota l’expressivitat d’aquest retrat es concentra en el rostre, en les gales enfonsades i en les marques de la pell. Els ulls et miren amb una expressió interrogativa, amb aquest contraposició de les espatlles.

Laura Dalmau ha dit...

novesflors, sí, aquest pintor planteja el seu rostre en cares extravagants i gestos extrems per crear un gran impacte expressiu.