5/12/08

Cinc de desembre

Avui, cinc de desembre, bufarem una espelma, una espelma de set anys amb vestit de llaminadura.

I aquesta és la màgia del rastre d’aquest poema d’estiu, per a tu Natàlia.







Les cuques ballaruques

Les cuques ballaruques
parlen de biaix
perquè res no destorbi
els somnis dels infants.

Vestides de llum
cremen fullam
per fer-ne un gran llit
vora els estels platejats.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molts anys a aquesta princesa de somni! i quin bell poema l'acarona...

petons!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Per molts anys, Natàlia! Potser encara no ho saps, però el regal més bonic que tens és la mare! Quan et despertis del somni innocent del teu somriure te n'adonaras de seguida, és evident com la claror del dia o com la brillantor blanca de la lluna quan la veiem enmig d'un cel clar. Que siguis molt feliç, avui i sempre! Un petó.

Margarida Aritzeta ha dit...

Per molts anys a la Natàlia. I a tu, que amb ella sou una i sou dues, perquè el miracle no s'apagui mai.

Anònim ha dit...

Felicitats Natàlia! Saps que tens el nom de la Colometa, que vola, vola...?
Dorm al costat de l'alegria, que les cuques t'il·luminen.

Laura Dalmau ha dit...

Moltes gràcies a tots, de debò. Aquest matí ha estat un despertar especial, ple de Bratz i somriures de ‘nena gran’.
Bon cap de setmana llarg!

novesflors ha dit...

Moltes felicitats a la nena. Bon aniversari per a ella i que ho gaudesques tu també..

Cèlia ha dit...

Felicitats Natàlia! La mare t'ha fet el millor regal del món, les seves paraules que venen de dins per a tu!