La mateixa Aurélie Nemours va dir "A partir d'un cert estat de llibertat, l'art pot existir. I aquesta llibertat no s'obté a través de la raó. La raó és terriblement limitada. Cal arribar a què la llibertat es dirigeixi a l'interior del quadre, ha de ser energia pura i llibertat, i res més, el quadre ha de ser foc... perquè allò a què ens sentim lligats és minúscul".
Oscil·latori
Traducció d'Anna Montero
aquest univers de badies de cercles d'ondes
cet univers de baies de cercles d'ondes
de rotarion de l'onde
de droites à rédoudre
l'incommensurable point de l'architecte
à l'écoute d'un état de veille
emprunter le chemin de ronde
climat de prunelles de paumes et de voix
si l'ont était sans peur
on atteindrait le paradoxe de la nuit
l'endroit de l'apparence
peur de l'herbe peur imaginaire peur impie
Oscil·latori
Traducció d'Anna Montero
2 comentaris:
Certament hem d'existir lliures! I necessitem art per viure, fins als pitjors moments...
Sí Cèlia. Una poetessa bellíssima i una frase que en aquests pitjors moments que tu esmentes és un tot:
"perquè allò a què ens sentim lligats és minúscul".
Publica un comentari a l'entrada