7/10/08

Una canya i un quadern


Els meus dits femenins s’atansaven en un tacte dolç per la pantalla, amb la sensació sincera que necessitava escoltar l’Asa, deixant caure l’abric de tot el dia, com si aquelles composicions sinceres d’inspiració afro-folk haguessin de disculpar-lo tot. A casa m’esperaven papers erms, potser per alleujar el meu cor o per colpejar aquella gosadia de versejar aromes d’espècies, o per haver de pensar sobre el perquè d’aquesta quotidianitat en un dia de tardor.


3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat llegir-te

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies! I benvingut a hissar els somnis tondo rotondo.

Albert ha dit...

Laura, gràcies per haver-me fet descobrir aquest meravellós falcó africà!