9/5/08

Poesies


(plena de tu)



M’he empassat bocins
del teu xiscle en un desig
espès de secretes síl·labes.
Apropo els llavis.
El teu melic tremola,

inquiet,


dolç.


Crec que t’estimo.


4 comentaris:

onatge ha dit...

Sense el teu permís i sense trucar a la porta he entrat...

M'agrada el teu poema. Curt però d'una profunditat immensa.


Salut.
onatge

Laura Dalmau ha dit...

Permís adquirit dins d’aquest blog onatge!
Gràcies per passejar per la poesia…
Una abraçada,

Jesús M. Tibau ha dit...

Si tremola d'alguna cosa el melic, segur que no és de fred.

Laura Dalmau ha dit...

jesús m.
Tremolar, sí, un luxe de llençols blancs sota verbs xops de poesia!