(el blog poètic de Laura Dalmau)
M’he empassat bocinsdel teu xiscle en un desigespès de secretes síl·labes.Apropo els llavis.El teu melic tremola,inquiet,dolç.Crec que t’estimo.
inquiet,
dolç.
Sense el teu permís i sense trucar a la porta he entrat...M'agrada el teu poema. Curt però d'una profunditat immensa.Salut.onatge
Permís adquirit dins d’aquest blog onatge! Gràcies per passejar per la poesia…Una abraçada,
Si tremola d'alguna cosa el melic, segur que no és de fred.
jesús m.Tremolar, sí, un luxe de llençols blancs sota verbs xops de poesia!
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
Sense el teu permís i sense trucar a la porta he entrat...
M'agrada el teu poema. Curt però d'una profunditat immensa.
Salut.
onatge
Permís adquirit dins d’aquest blog onatge!
Gràcies per passejar per la poesia…
Una abraçada,
Si tremola d'alguna cosa el melic, segur que no és de fred.
jesús m.
Tremolar, sí, un luxe de llençols blancs sota verbs xops de poesia!
Publica un comentari a l'entrada