Com un llumí, l’amistat es valora amb els pèls actuals… I te n’adones amb el pas del temps, en aquest constant vaivé de sorra, que és fusta el que crema i no aquella llum que un dia et va fer sentir que no hi havia res trencat.
Però dissabte vaig veure de la capsa de llumins, un que desitjava viure de l’aire, que un cop el bufaves es tornava a encendre, esclatant en un somriure mòbil rere el fum, i en aquesta imatge vaig saber la quotidianitat de la teva amistat. Gràcies Nuri,,,
Però dissabte vaig veure de la capsa de llumins, un que desitjava viure de l’aire, que un cop el bufaves es tornava a encendre, esclatant en un somriure mòbil rere el fum, i en aquesta imatge vaig saber la quotidianitat de la teva amistat. Gràcies Nuri,,,
4 comentaris:
oh, mira! aquella senyora que es diu igual que jo... (això de senyora deixa'm dir-ho fluixet...)He topat encantada amb el teu blog i aprofito per dir-te que aniré passant de bon grat.
Una abraçada entre NOIES joves, guapes i relataires. Ens veiem el 31!
Si per aquelles casualitats de la vida ets a prop i et ve de gust deixar-t'hi caure, em faria molta il·lusió saludar-te:
http://elvertigen.blogspot.com/2008/05/segona-presentaci.html
Laura, ja veig que recordes la meva cara d’esglai a l’escoltar un xiuxiueig que deia: “aquesta senyora”…
Mil petons i ens veiem el dissabte 31 a Premià de Dalt!
I tant Óscar, ens veurem a la Catalònia! Enganxat amb post-it a la Palm!
Publica un comentari a l'entrada