29/3/08

Poesies


Refracció





L’olor de l’enemic guanya terreny,
es prolonga en la seva bufanda
de cabells llargs i bruns.
S’ha aturat a l’estació.
L’escalfor es confon. És hivern.
Múltiples sentits de silencis llargs
roseguen la veritat. Els carrers
dormen, sols esdevé l’ombra.
L’ombra de l’enemic que s’acosta
amb lentitud femenina. Lògica
presumpció d’un dia advers.




2 comentaris:

Uribetty ha dit...

Pensa que com tots els fenomes de refracció...en el moment que es canvia de medi la velocitat canvia, espero que sigui així i " L'ombra de l'enemic" tardi en arribar ;)
Un petó.

Laura Dalmau ha dit...

Oriol, entre la química i la poesia hi ha una simboisi… ja saps que les emocions són refractàries, i les ombres són les que varien segons la llum.

Mira he trobat un article força interessant:
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000020/00000052.pdf

Dos petons,