31/3/08
Poemes il·lustrats
29/3/08
Poesies

L’olor de l’enemic guanya terreny,
es prolonga en la seva bufanda
de cabells llargs i bruns.
S’ha aturat a l’estació.
L’escalfor es confon. És hivern.
Múltiples sentits de silencis llargs
roseguen la veritat. Els carrers
dormen, sols esdevé l’ombra.
L’ombra de l’enemic que s’acosta
amb lentitud femenina. Lògica
presumpció d’un dia advers.
27/3/08
Poesia Brasilera. Armando Freitas Filho
Punt. No arriba a senyal encara.
De partença o d'arribada.
No obre període. No hi ha cadència
de text, percussió de paraula.
Es desenrotlla en si sense saber
el seu sabor: d'ànim o amenaça.
Cap cosa. Mai no serà possible
dir alguna cosa. Però hi ha l'assaig
l'ànsia de dir-la, tot i així.
Llavors es pot pensar com treure-la
de la latència, per ser dita.
Aturada en aquest atzucac, indicible.
Inamovible, el desig de trobar
la possibilitat impossible
roman, en canvi, per bé que
no se sàpiga el que es té per dir
de tan palpitant: si no és un sinó
si no és res, si no és un nus.
25/3/08
Poesies

El temps no batega
per la disposició dels negatius
de cares esborradisses.
Les mans fràgils en passar
que els marcs ja són antics.
18/3/08
Poesies

L’entesa del cossos
El cos nu, esclau
de tremolors paganes,
a la recerca de la set
d’una ofrena blanca,
s’alça amb golosa carn
de costures sumptuoses
en l’absoluta entesa
de l’encís eròtic.
15/3/08
Poemes Visuals. Joan Brossa
11/3/08
NIT DE POESIA. PREMIÀ DE DALT

9 del vespre
Poetes participants:
Cèlia Sànchez-Mústich
Pere Jaume
Àlex Susanna
Acompanyats dels músics de jazz: Horacio Fumero i Jimmy Jenks
5/3/08
Últim post d'hivern

L’últim post d’hivern mentre s’omplen els fulls blancs entre parèntesis.
He post el sol esperant la primavera d'estiu, el temps del desgel, l’esclat de les flors, dels versos urgents... I mentrestant llegiré sonets de Shakespeare amb el cos lliure, com si del mestratge pogués fer catorze versos decasíl·labs sense cesura per primer cop.
4/3/08
Poetes Catalans. Pau Sif
Entre Zadar i València, es passegen els versos del Pau Sif quan el sol ha eixit davant del mar; aquests versos que m’han acompanyat entre viatges de metro, com un TRÍPTIC D’UN CARRER.
Us ens deixo un, com un carrer qualsevol, en que la llum i l’espai fan d’un full en blanc el sentit de la poesia.
ACICASTELLO
Contra la mar, un espigó castell.
Aquell rodet se'm va velar i tinc
només records en negre, blau i verd,
(la torre cap al cel contra la mar),
d'un llibre d'imatges que vaig comprar.
Com els canons disparaven irats
rocs de volcà, farallons de Ningú,
contra la mar i altres invasors,
així surava l'oli de la llum
sobre la memòria en negatiu.