10/8/07

Poesies


Gestos per correspondència


E l nou dia s’obrirà amb rodes
ben subjectes, sense paraules en alça,
en la suavitat del silenci, el teu silenci.
No et preocupis pel que es trenca,
deixa que el plaer s’acosti al teu perfil.
No facis de mirall com si fos una tara,
de peces ben petites se’n fan trencaclosques.
És temps de recollir les gotes de pluja
sentint a l’hora la melodia de les petjades.
El vapor imagina el teu cant famolenc
ballant en pots plens de confitura.
La bellesa et truca a la porta
sota el teu cos nu, brillant d’imperfecció;
eixuga’l i que respiri damunt el palmell
estès, entre imatges massa fidels,
brollant un crit de follia.
Escriu el teu nom en blanc
i el veuràs reflectit en hores reals,
sense por, esclataran flors noves.

Per a tu jacobè,


2 comentaris:

espock ha dit...

Un poema que assumeix un renèixer en la superació d'una trencadissa, hi han coses prou importants sota aquesta closca que en diem pell.

Encantat de conèixe't només la teva mà pot escriure quelcom tan bell.

Joan.-

e ha dit...

Avui m’he retrobat amb aquest bell regal.
Cada paraula el fa més potent. Cada lectura, una nova força.
Entre línies esbrino nous significats. Infinits.
Continuaré explorant.

Escric el meu nom en blanc i somric de veritat.
Incomptables gràcies, Laura.
eva