Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
Artista: Marta Castells i Sans. Tècnica mixta, 20 x 28 cms., 1996
2 comentaris:
mmm, ... crec que el poema diu tot el què sento.
Un bell poema per gaudir, gràcies Laura.
OhCapità.
bon dia, Laura
m'ha agradat trobar-te en aquest racó de la blogosfera
jo, com el Capità, també penso que és un bell poema... mmm...
una abraçada
mar
ps- seguiré venint per aquí, encara que sigui de puntetes i sense fer suroll
Publica un comentari a l'entrada