17/5/07

Poesies


Futurejar









Futur perfet d’esdevenir sense límits,
d’acoblar un desig per guanyar
murmurant als llavis molls
somnis que encaixen en successió.
Un nou enginy, un primer esbós
suspès en una pista nítida, esdevenen
sorra blanca per trepollar
l’origen d’un rumb predisposat
a tastar el nostre alfabet en verbs
de passat, present i futur.
No és massa tard, avui.
Ets veritat. Ets estimar.

2 comentaris:

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Jordi per aquest FUTUREJAR versat, per compartir, per respondre’m amb un ESTIMAR.


Esdevindran il·lusions perfectes
acoblant el desig del triomf
humitejant els nostres llavis
de la passió dels nostres somnis

Acollirem pacients aquest futur
que esdevindrà el nostre passat
d'un present viscut amb harmonia
i ho rememorarem futurejant

Aprendrem a confiar l'un en l'altre
i no tindrem por a ser feliços
d'una il·lusió que sabem és veritat
i que és sentiment real, que és ESTIMAR
JPS

Anònim ha dit...

Gràcies a tu Laura perquè el què m'estàs donant és fruit d'un sentiment, el més poderós, i el que fa bellugar. T'ESTIMO Laura!

JPS