Fundación Esclerosis Múltiple
Col·labora amb el mulla't 2006 !!!
Diumenge 9 de juliol a les piscines de Catalunya

Telèfon d'informació per al voluntariat:
902 113 024





catorze d’un mes de juliol

Catorze d’un mes de juliol
conduïa el meu cotxe
blau, marca volkswagen,
sense saber com podia arribar
d’urgències a l’hospital.
Tres hores d’espera
entre plors i consols
tot em girava al voltant:
La por, el rebuig, la incertesa.
Alguna cosa em deia que sí
mentre recordava com havia trobat el camí.
Es van esdevenir un munt de proves
desagradables en conjunt
-Hem d’estar segurs, em deien.
La incertesa es va reafirmar:
Diagnòstic possible afirmatiu.
Han passat vuit anys
recordo com avui aquell dia
catorze d’un mes de juliol
tan sols tenia vint-i-set anys
i poca valentia per afrontar la malaltia.

Cada setmana torno a l’hospital
per recordar-me que sóc un malalt.
Han passat unes hores
de la dosi d’administració,
el cos com un rellotge
comença a trontollar sol.
Miro la hora, és tard,
la pell s’infla amb ingratitud
els ossos es ressenteixen
la punxada crema per l’esquena
els ulls pesen, de dolor, de por,
l’expressió se m’entristeix i
segon a segon, el malestar
se m’apodera per dins.

Tancaré el llum, com sempre,
per no esdevenir un futur incert
i poder pensar en un present benigne.
Catorze d’un mes de juliol
i poca valentia per afrontar la malaltia.

Laura Dalmau