... entre papers de llibres, en una alçada assequible, he trobat el poemari d'en Berna Blanch. Un cognom que m'és après com una antiga música.
*
Haguera volgut
fer l'amor amb la quartilla
entregar-me, fondre'm a ella,
posseir-la i desfer-me,
perdre la consciència i ser
la blancor que s'estremeix amb l'aire
parany que serà part del cel,
límit vençut volent encabir el món,
absorbir-lo, ser empremta, aigua quieta.
Quina llum reflectiràs, lletra viva,
quina paraula vindrà de tu?
Seràs gota que tanque el reflex,
fon d'on raja el món.
Espiga, (2009). Berna Blanch. Meteora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada