Poema exclòs, restaràs
en la immensitat dels objectes
perduts. Ja ho sé,
ja ho sé que trucaves a la porta
desesperadament.
I no et vaig obrir.
Ara esdevens veneració: no constaràs
enlloc. Ni tan sols
diran de tu que faltaves. És que jo
no et volia. Aviat, però,
entraràs amb mi al regne dels cecs.
Màrius Sampere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada