21/7/10

Poetes per pensar

L

Ja fa temps que els indicis són prou clars:

la vainilla torna agra els frigorífics;
enmig del carrer, alguns criden a sa mare;
jo deambulo només per enyorar-te
amb més eficàcia, quan em renyes
no es pot dir que prediquis amb l'exemple,
i la veïna del pis del davant
no fa res més que estendre tovalloles.

La humitat corca els ossos del vivents,
han tornat a massacrar Catalunya,
una dona ha parit un infant sense cap.

Ja em diràs què en fotrem, de tot plegat.


La part visible. Sebastià Alzamora