2/5/09

Una funció mínima en el llenguatge poètic





5 comentaris:

Cèlia ha dit...

blasmar... que poc poètica paraula! No m'agrada gens el seu sentit!

Laura Dalmau ha dit...

Cèlia, hi ha vegades que dins un poema es necessita una paraula que esdevingui l’afirmació d’una càrrega, d’una tensió…

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Quanta vida hi pot haver amagada darrere d'una paraula! Sempre n'aprenc alguna de nova llegint el teu blog!

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Clara pel seguiment de la secció!
Del llenguatge tots n'aprenem.

Albert ha dit...

Tens raó, Laura, en la teva resposta a la Cèlia: cap paraula no és letja i totes tenen sentit en el text poètic..., però no en el de qualsevol poeta, és clar!
Cèlia, les paraules són el material de construcció de la literatura, encara que el símil tampoc no sigui gens poètic ni gairebé literari. L'escriptor, i sobretot el poeta, ha de tenir tota la llibertat per triar els mots, que fa seus en el moment de la creació, de la mateixa manera que el pintor pot triar els colors, les imatges, els detalls per crear les seves obres.