19/5/09

Poesies




mostassa negre


Em pregunto per què tothom
se’m refusa,
entre les arrels erectes
d’una cuina quotidiana.
Tan sols vull inflar
l’aigua profunda
amb un gust de terres antigues,
d’hores grogues,
amb la taula parada.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

No en sóc massa coneixedora de la mostassa.
La mostassa bona, bona, diuen que és de Dijon, oi?
Imma

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Molt bonic, com sempre!