29/3/09

Una funció mínima en el llenguatge poètic


enriolar-se

clasc

bassiol

falb

2 comentaris:

copdetramuntana ha dit...

t'estim quan t'enrioles
t'estim quan fas clap clap amb els peus al bassiol.
t'estim quan el clasc del meu si sona.
I quan no també t'estim.
t'estim quan busques falb al diccionari.
t'estim quan ja no sé que més dir.
t'estim i ens veiem sovint i això i allò.

t'estim.
t'estim molt.


PS. Aquest NO és un comentari seriós.

Albert ha dit...

Caram, dóna molt de si, aquesta funció mínima del llenguatge poètic! Un altre dels teus encerts, Laura!
I per què no es un comentari seriós, copdetramuntana?