Al cap d’uns quants anys, he tornat a llegir els poemes de Corint de Manuel Forcano.
La fragilitat a través del llenguatge és voluble i en aquesta lectura he vist palès la llibertat i seguretat per part de l’autor; el seu sentit humà de les coses, contemplant el paisatge per reflexionar.
Dins de Dàtils de Palmira, hi ha deu poemes de Viena. Aquest és el número nou:
"L'abraçada" d'Egon Schiele
Vas pintar la trista bellesa de ser sempre dos
fins i tot en l'abraçada dels amants.
I al damunt d'aquell llençol arrugat,
l'esforç d'una postura que no encaixa
i els cossos igual de nus, però de diferents colors.
Separats,
com mirar el carrer des del doble vidre a la finestra.
4 comentaris:
Una sèrie preciosa, aquesta dedicada a Egon Schiele
Per què no ens hi has posat la imatge? Volies potser que la imatge la creessim nosaltres amb els bells versos de Manuel Forcano? Si és així, també ho has aconseguit. Una delícia! Espero que un dia puguis anar-hi tu també, a Viena.
Sí Margarida, ho comparteixo amb tu.
Albert, avui en dia on tot són impactes publicitaris, aturar-se un instant per imaginar-se la bellesa de l'art, mitjançant uns versos, és tot un exercici saludable (com escoltar-se respirar).
Publica un comentari a l'entrada