3/11/08

Poesies


excés!


Empelto el teu cos nu
de vers exagerat, envermellint
les línies de l’antiga ploma
per un excés de perspectiva,
fins que la bellesa revesteixi
el marc. Aleshores, et faré l’amor,
per complaure’m, i aquest cop,
per un excés d’addicció.

5 comentaris:

Cèlia ha dit...

Un cos empeltat de poesia... addictiu, totalemnt addictiu!

Laura Dalmau ha dit...

Com tu dius, una poesia de bellesa per excès, acompanyada d'un dibuix d'en Gustav Klimt (un apunt pictòric de l'OhCapità)

polaroid mental ha dit...

sí es així, fer l'amor crea addició.
m'ha agradat molt.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies polaroid mental,
com va dir Archibald MacLeish: Un poema no significa, és.

Anònim ha dit...

l'addicció a l'addicció...
és fer l'amor
amb algú que desitges...