Aquesta nit, la vigília de Tots Sants, se celebra la festa de tardor, la Castanyada, plena d'antigues rondalles i contes catalans. Ara ja han deixat de brandar els campanars i a les pastisseries trobem panellets de tots gustos, de pinyons, de cafè, d'avellana, de coco... i d’alguns inversemblants.Hem perdut el crit de la castanyera de faldilla llarga fins el peus, perquè això de cridar 'castanya torrada i calenta', potser, no és temps de dir-ho. Aquest any ens acompanya la temperatura adient per encalçar-nos una paperina a les mans de castanyes calentes i un parell de moniatos ben dolços.
I a veure si la coherència tradicional ens fa sentir més catalans, que d’alguns se n’hauria de parlar. No cal oblidar que el sentiment de tradició és gratuït!
4 comentaris:
Des de Sarajevo (on fa molt bon temps) us envejo. Aqui no hi ha castanyes ni castanyeres, pero si altres coses molt interessants (ho sento, en aquest teclat no hi ha accents...).
Bona castanyada a tots. Jo, mentrestant, sentire les crides a l'oracio del muezzins i gaudire del bon menjar balcanic.
Aquest vespre he trobat un venedor de castanyes... i l'hi he comprat una bosseta (aqui les venen en bossetes de plastic). D'alguna manera tambe he fet la castanyada, pero sense fred com el que teniu ara a Catalunya, pel que m'han dit.
Bona nit des de Sarajevo!
Ara tenim venedors joves per viatges de final de curs sota la pluja!
Albert, no et pensis no, a Barcelona tampoc vam trobar castanyeres en el barri. Entre el fred i la pluja... i que sembla que perdem les tradicions entre nosaltres.
Què passis una bona estada a Sarajevo i molta poesia!
I bon dia (avui sí) des de Barcelona (i amb molta il·lusió de rebre notícies des de tan lluny).
Publica un comentari a l'entrada