Aquest llibre, El risc de l'aigua i el silenci, obtingué el premi de poesia Festa d’Elx 1989. Malgrat que la seva primera edició data de juny de 1990, i que el llibre està dedicat per la pròpia autora, la Joana Bel, l'he hagut de desvirgar (em refereixo al llibre) amb molta cura per poder llegir-lo.
I jo em pregunto, com pot ser que una poetessa amb la categoria de Joana Bel, hagi de tenir un poemari com El risc de l'aigua i el silenci intacte a la Biblioteca?
Us deixo un poema per poder respondre amb criteri aquesta pregunta que alço amb ignorància:
Respira la pluja que es dibuixa a la finestra,
música subtil que se’m desfà pels vidres,
sons petits que els felins observen,
i jo retinc l’estona
perquè esdevinc imatge d’un paisatge:
reflectida en la cortina del temps.
Responc al clímax de l’aigua per aproximar-me
a la mobilitat quieta,
amb les partícules d’olors que m’acosten
pels camins que la pluja ha pres,
petjades d’aromes que la pluja no oblida.
El risc de l’aigua i del silenci
Poesia 3 i 4
3 comentaris:
gràcies per rescatar aquests versos de la biblioteca doncs!
floquet,
Benvingut al blog i a la poesia de Joana Bel.
Publica un comentari a l'entrada