… tan sols deixo unes paraules de l’Eva Adell… massa belles per perdre’s entre la catosfera.
“Passats els anys, petites coses haurien estat diferents. Distreus el camí de qui et topes pel carrer, sobretot el d’aquell amb qui et creues la mirada i no saps perquè.”
Laura Dalmau i Eva Adell
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Magnífiques, aquestes paraules, però en el context del relat complet, una petita joia literària que com dius molt bé, Laura, no s'hauria de perdre entre la catosfera. Per a mi, una troballa!
Albert, Un dia li vaig dir a l'Eva, entre parèntesi, que la seva falda era un vertigen de poesia. I no era erroni el que li deia, d’això n’estic convençuda!
Laura Dalmau i Eva Adell
4 comentaris:
Magnífiques, aquestes paraules, però en el context del relat complet, una petita joia literària que com dius molt bé, Laura, no s'hauria de perdre entre la catosfera. Per a mi, una troballa!
Albert,
Un dia li vaig dir a l'Eva, entre parèntesi, que la seva falda era un vertigen de poesia. I no era erroni el que li deia, d’això n’estic convençuda!
Ahir vaig ser ocell sobre el mar que et mira.
T’admira quan el navegues,
t’esquitxa quan l’ignores,
i et besa sempre.
Gràcies, Laura, per enllaçar-me a la teva vida!
Gràcies a tu Eva, l’enllaç va esdevenir el primer dia que ens vam veure, en aquell sopar, quan se’ns trencaven les copes... recordes?
Publica un comentari a l'entrada