(els sentits)
No et giris.
Deixa’t fer
sense saber
dolçament...
Tu ja tens
el que sóc,
el silenci.
Deixa’m
ara
esllavissar-me
nua
i ja
no fugir.
3r Premi dels XXXII Jocs Florals de Les Corts amb el poemari Un cos sense límits
(els sentits)
No et giris.
Deixa’t fer
sense saber
dolçament...
Tu ja tens
el que sóc,
el silenci.
Deixa’m
ara
esllavissar-me
nua
i ja
no fugir.
7 comentaris:
Abans de res, l'enhorabona pel premi! I en segon lloc, Laura, em va agradar molt poder-te saludar (saludar-vos) dissabte a la tarda.
Igualment Ricard! I també gràcies per aquest regal ple de paraules de Contorns... és tota una delícia de lectura.
Felicitats pel premi, Laura! Espero que ens ofereixis més bocins d'aquest poemari.
Gràcies Teresa! Bocins de versos plegats en llençols blancs...
Tot i que una mica tard, m'afegeixo a les felicitacions pel premi, Laura. M'agrada molt el poema.
Veig que el meu comentari tardà d'ahir no ha arribat a port... Jo també et volia felicitar, Laura, pel premi i per aquest bell poema. Desplega els llençols blancs i ofereix-nos aviat aquests altres bocins!
Albert,
A la fi he pogut recuperar el teu comentari! Gràcies per les teves felicitacions!!!
I aviat postaré altres bocins...
Publica un comentari a l'entrada