Un poeta de Xàtiva… una descoberta casual, a la llibreria Al Vent de Badalona, però que es gronxa en versos d’una gran riquesa...
VAPOR
sent que es desfulla.
secament, com el roure.
estranyament.
i com el jonc a l’ull es torç dins l’aigua
les mirades dels altres s’esbiaixen:
ja no l’abracen i no l’agombolen;
ja no li encerten les nines dels ulls,
just es desvien refractades contra
campanes d’aigües buides que el circumden.
i ara sap que sense els altres no s’és.
gairebé sent que s’evapora
i amb la seda de l’ànima minvant
gairebé acarona la no-existència.
VAPOR
sent que es desfulla.
secament, com el roure.
i com el jonc a l’ull es torç dins l’aigua
les mirades dels altres s’esbiaixen:
ja no l’abracen i no l’agombolen;
ja no li encerten les nines dels ulls,
just es desvien refractades contra
campanes d’aigües buides que el circumden.
i ara sap que sense els altres no s’és.
gairebé sent que s’evapora
i amb la seda de l’ànima minvant
gairebé acarona la no-existència.
1 comentari:
Sí que són tota una troballa, l'autor i el poema!
M'he permès la llibertat de deixar-te un regalet al meu blog...
Publica un comentari a l'entrada