En una carta que Màrius Torres adreçava al seu amic Joan Sales deia:
«Avui que els físics –fins els físics!- acaben de dubtar de l’existència de l’univers sensible, no és estrany que els poetes lírics prescindeixin de tota altra realitat que no sigui la del seu ésser».
I des d’aquí el meu homenatge a l’exquisit poemari sobre l’existència de Màrius Sampere, ENS TROBAREM A FORA. En aparença innocent però, poema a poema, es va pintant una subtilesa amb un rerefons poètic ple de bellesa, de balcons oberts, i en alguns moments crític.
Una veritable inspiració com si ja estigués escrit en el poema, com fet de retalls de vida.
Substitució
Som l'altre
que no som. Si fóssim
el qui ens és
no ens hauríem perdut
i cada resplendor ens ocuparia
tota la casa, que deixà
buida la doble
pregunta: Com?, quan?
Ara que és sempre dividit
per zero, sabem la quantitat
de lluna i pall que hi ha al fons
en lloc de nosaltres,
no ben bé
ningú, sí l'olor
de carn fresca
al taulell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada