Tot s’ha de dir, anava ‘a puntetes’ per si els versos em ressonaven massa embastats... i per aquest motiu havia desat la lectura del poemari durant un parell de mesos.
M’he obert davant dels seus versos en trajectes de casa a la feina, i com diu el propi Àlex Susanna en un poema «és l’espai just del poema».
Mètode
És anant i tornant amb tren
-d’una casa a una feina
i de la feina a casa-
que llegeixo i respiro
i de tant en tant embasto
mal que bé algun poema:
per no haver d’esposar-lo,
faig i desfaig cadascun dels versos
com la dona d’Odisseu
tot anant i tornant de la feina,
fins que un bon dia em trobo a les mans
un bitllet sense tornada.
Hi ha poemes (i ho dic en plural) que m’han sorprès positivament, rellegint molt baix sense escoltar les converses del metro. I totes aquestes paraules són sense cap ànim de ser crítica, ni molt menys, ans el contrari.
necessito temps per escoltar-te)*
*Pont de Sant Joan. Angles Morts. Àlex Susanna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada