Extrauria mil versos del ‘cor de les paraules’, ‘Memòria de tu i de mi’ i d’altres poemaris i articles...
Saps? Et diré un secret en primera persona: Una de les meves il·lusions seria poder abraçar-te en silenci... suposo que rere els teus versos emanes el meu somriure i una gran admiració per ser dona, mare, poeta, traductora i altres coses, com aquest immens desig de viure malgrat el pas del temps, que t’han fet ser MONTSERRAT ABELLÓ. Gràcies a les teves traduccions he estimat la poesia de poetes de parla anglesa.
Aquí teniu una entrevista a Montserrat Abelló, d’ella n’extrec les seves paraules:
»És que el so de la paraula té un significat per si sol.«
»Jo escric sempre de coses que realment m'afecten. I trobo que no pots fer trampa en poesia. Has de tenir la necessitat d'escriure un poema. Hi ha un escriptor anglès que diu que la veritat és bellesa i la bellesa és veritat. Això, jo també ho crec. La poesia ha de ser, primer de tot, molt sincera. «
»La pedra és una cosa que considero molt essencial: 'Enterra la mà / a la pedra dins la pedra / sagna la roca / s'estén el seu somriure...' escric en un poema. L'home i la dona tenen necessitat d'expressió i la troben en la pedra que arrepleguen. Perquè la primera cosa que fan és dibuixar i ho fan amb la pedra. Aquestes coses de tipus existencialista també hi surten. «
Des de la meva fam d’aprenentatge, Felicitats Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada