Bulímia de cares menudes
La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que estan oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena en silenci, obstinada.
La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que estan oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena en silenci, obstinada.
3 comentaris:
Que tristes són les joguines oblidades!
Jesús... gràcies per visitar la meva pàgina!
Aquest nadal he passejat per cases antigues una nina de llana que em fa somriure. Li he presentat els carrers on corria de petita i les cambres on feia trenes a les meves nines. M’ha dit que aquest any que ara s’acosta m’ensenyarà a jugar a construir el futur.
Bon any, poetessa de veritat.
eva
Publica un comentari a l'entrada